HISTÒRIA: ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

MAPA CONCEPTUAL

Açí teniu el mapa conceptual que explica les diferents fases de la Revolució Francesa i que està dissenyat per nosaltres mateixos.
Per a poder visualitzar a més qualitat les imatges, clica damunt d'elles.

RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

La revolució francesa es divideix en tres etapes: La Convenció(1792-1794),el Directori(1795-1799) i el Govern de Napoleó(1799-1804).

La Convenció esta dividida en dos tipus de govern:el Girondí,que es en el que es produeix l'execució de Lluís XVI i açò provoca que els països europeus declaren la guerra a França,i el govern Jacobí,caracteritzat per la defensa de la soberanía popular i la radicalització de la Revolució.

Al Directori,en l'aspecte militar,França augmenta el seu territori ya que conta amb Napoleó, el qual adquireix importància gràcies a les seues conquestes.

Es proclama la Constitució de 1795 que presenta un caracter moderat i un retorn al sufragi censitari.

L'alta burgesia dona un colp d'estat i es fa amb el poder.

El govern de Napoleó comença quan aquest dona un colp d'estat el 9 de novembre de 1799 i acaba amb el directori.

Més tard,es proclama la Constitució de 1800, que du a la fí de la Revolució i a una reconciliació amb l'Antic Règim i a un acord amb l'esglèsia,que es converteix en aliada a Napoleó.

En l'aspecte social ,es crea un nou sistema educatiu i s'elabora un codi civil que te un gran impacte en tota Europa.

Al 1804,Napoleó es proclama Emperador,mentre França domina gran part d'Europa.

El principi del fi arriba a la Campanya en Rusia on,a la batalla,es produeïx una errada en la invasió.

Peró va ser a l'Abril de 1814 quan França fou derrotada finalment a la Batalla de Waterloo.

Webs:
Imatge execució LLuis XVI:http://co.kalipedia.com
Imatge exèrcit:www.elhistoriador.es
Imatge Napoleó:pepeoxd4109.wordpress.com

VIDEO I EIX CRONOLÒGIC

ERASE UNA VEZ ...LA REVOLUCIÓN FRANCESA

És una part del capítol d'aquesta famosa sèrie de dibuixos animats que ens parla de les etapes de la Revolució Francesa.

 

EIX CRONOLÒGIC

Açí teniu un xicotet eix cronològic on es resumeix el més important de cada fase de la Revolució Francesa.

Imatge extreta de la web:profemariodiaz.blogspot.com

L'EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI I LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

El procés contra Lluís va començar l' 1 de desembre de 1792, sota càrrecs d'alta traïció. Va ser sentenciat a mort en la guillotina el 21 de gener de 1793, per 361 vots a favor (un dels quals era del seu cosí Felip Igualtat), 288 en contra i 72 abstencions. Despullat de tots els seus títols pel govern republicà, el ciutadà Lluis de Borbó, cridat així pels revolucionaris per a llevar-li el seu rang de rei, va ser guillotinat enfront d'una multitud embravida. A la seua mort, el seu fill de vuit anys, Lluis Carles, es va convertir, per als monàrquics francesos i alguns estats estrangers, en Luis XVII, rei de França de jure( de dret),a pesar que França havia estat declarada república.

Execució de Lluís XVI

La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte en 1804.


La Primera República va passar per tres formes de govern durant els seus dotze anys d'existència:
-La Convenció Nacional, entre 1792 i 1795.
-El Directori, entre 1795 i 1799.
-El Consulat, entre 1799 i 1804 i iniciat amb el colp d'estat del 18 de Brumari per part de l'aquell llavors general Napoleó Bonaparte.

Obtingut de:es.wikipedia.org/wiki/Luis_XVI_de_Francia

FILOSOFIA:QUI SOM I QUÉ FEM?

Els editors d'aquest blog som Joan Casañ, Pere Alapont i Laura Bellod, alumnes de 1r de Batxillerat de Ciències Socials de Florida Secundària.

El primer treball que realitzarem serà sobre l'Ètica del deure o formalisme kantià. Hem elegit aquest tema perque ens ha paregut interessant.
El que anem a tratar de fer es buscar informació sobre ell en diferents xarxes, i a continuació intentar-vos explicar o informar aspectes de ell.
El procés per realitzar aquest treball serà així: Joan s'encarregarà de la documentació, Pere serà l'especialista en producció d'audiovisuals i per últim, Laura serà la dissenyadora gràfica i l'experta en informàtica.
Hi haurà entrades publicades en valencià i altre en castellà per a que ningú proteste...


Esperem que, a partir del nostre blog, us interese aquest tema igual que a nosaltres i us agrade com està realitzada i explicada tota la informació.

QUI ÉS KANT?

Nació en 1724 en la ciudad de Kaliningrado,en la actual Russia.Fue un filósofo alemán, hijo de un modesto guarnicionero y educado en el pietismo. En 1740 ingresó en la Universidad de Kaliningrado como estudiante de teología y fue alumno de Martin Knutzen, quien lo introdujo en la filosofía racionalista de Leibniz y Wolff, y le imbuyó asimismo el interés por la ciencia natural, en particular, por la mecánica de Newton.


Leyó las obras de Leibniz y Descartes, además, la lectura de Hume le hizo “despertar del sueño dogmático” huyendo del racionalismo estricto y admitiendo el valor de la sensación del conocimiento.

Estudió la física de Newton, la consideración del mundo como orden físico racional y no como caos y adoptó del estoicismo la ética basada en la razón natural.

Del cristianismo la consideración de que todos los seres humanos son hijos de dios, como tal tienen la consideración de personas o “fines en si”. No son cosas o simples medios para otros “fines”.

Estuvo en contacto con la obra de Rousseau lo que  le permitió poner en duda el poder del conocimiento, de la ciencia, para seguir una verdadera felicidad para el hombre. La filosofía política con la posibilidad humana naturalmente buena.

A partir de estos componentes, Kant elaboró su propio sistema y su personal interpretación de la realidad.

QUÈ ÉS EL FORMALISME KANTIÀ?

Són formals tots aquells sistemes que consideren que la moral no ha d’oferir normes concretes de conducta, sinó limitar-se a establir quina és la forma característica i més adequada de qualsevol norma moral.

Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d’una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d’aquestes característiques podria ser universal i garantir l’autonomia moral pròpia d’un ésser lliure i racional com és l’ésser humà. La llei o norma moral no pot venir imposada des de fora (ni per la natura ni per l’autoritat civil...), sinó que ha de ser la raó humana la que s’ha de donar a ella mateixa una llei. Si és així, si la raó legisla sobre ella mateixa, la llei serà universal, ja que serà vàlida per a tot ésser racional, és a dir, per a tot ésser humà.

Aquesta llei, que estableix com hem d’actuar per a fer-ho correctament, tan sols és expressable mitjançant imperatius (mandats) categòrics (incondicionats). Aquests es diferencien profundament dels imperatius hipotètics que proposen les ètiques materials. Un imperatiu hipotètic expressa una norma que només té validesa com a mitjà per a assolir una finalitat. Per exemple, l’imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només té sentit si la nostra finalitat o objectiu és conservar la salut. En canvi, no té sentit si pensem que la finalitat humana és viure de forma plaent sense escatimar cap gaudi gastronòmic.

L’imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”. Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens diu què hem de fer (menjar en excés o no), sinó que serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L’imperatiu categòric estableix quina és la forma que ha de tenir una norma per a ser moral: només aquelles normes que siguin universalitzables (és a dir, que es puguin convertir en llei universal) seran realment normes morals.

Ús adjuntem uns videos perque conegueu un poc més sobre KANT.

OBRES D'AQUESTA TENDÈNCIA FILOSÒFICA

Kant perteneix a un perióde históric anomenat l'Il·lustració, els seus pensaments van suposar canvis fonamentals en la filosofia de la seva epoca. La ètica kantiana està continguda en el que s'ha denominat com les seves tres obres ètiques: Fonamentació de la Metafísica dels costums, Crítica de la raó pràctica i Metafísica dels costums. Kant es va caracteritzar per la recerca d'una ètica o principis amb el caràcter d'universalitat que posseïx la ciència. Per a la consecució d'aquests principis Kant va separar les ètiques en: ètiques empíriques (totes les anteriors a ell) i ètiques formals (ètica de Kant).

FRAGMENT DE LA SEUA OBRA "CRITICA DE LA RAÓ PRACTICA"

"Dos cosas llenan el ánimo de admiración y respeto, siempre nuevos y crecientes, cuanto con más frecuencia y aplicación se ocupa de ellas la reflexión: el cielo estrellado sobre mí y la ley moral dentro de mí. Ambas cosas no he de buscarlas ni conjeturarlas, como si estuvieran envueltas en oscuridades, en lo trascendente fuera de mi horizonte; ante mí las veo y las enlazo inmediatamente con la consciencia de mi existencia. La primera empieza en el lugar que yo ocupo en el mundo exterior sensible y ensancha la conexión en que me encuentro con magnitud incalculable de mundos sobre mundos y sistemas de sistemas, en los ilimitados tiempos de su periódico movimiento, de su comienzo y de su duración. La segunda empieza en mi invisible yo, en mi personalidad, y me expone en un mundo que tiene verdadera infinidad, pero sólo penetrable por el entendimiento y con el cual me recopnozco en una conexión universal y necesaria, no sólo contingente como en aquel otro. El primer espectáculo de una innumerable multitud de mundos aniquila, por decirlo así, mi importancia como criatura animal que tiene que devolver al planeta (un mero punto en el universo) la materia con la que fue hecho, después de haber sido provisto (no se sabe cómo) por un corto tiempo de fuerza vital. El segundo, en cambio, eleva mi valor como inteligencia infinitamente por medio de mi personalidad, en la cual la ley moral me descubre una vida independiente de la animalidad y aún de todo mundo sensible, al menos en cuanto se puede inferir de la determinación conforme a un fin que recibe mi existencia por esa ley que no está limitada a condiciones y límites de esta vida, sino que va a lo infinito".

Kant, "Crítica de la razón práctica".

COMENTARIO

Por lo que deducimos del fragmento de arriba y por un poco más de la obra ,la crítica de la razón práctica trataba de demostrar que si el uso teórico de la razón está limitado por los objetos de la experiencia, su uso práctico le abre, en cambio, un campo de aplicación ilimitado: el de la acción moral como práctica no condicionada.

La vocación de la razón, por supuesto en los límites y las estructuras de su posibilidad, es práctica, pues es la única capacitada para determinar la voluntad. Como puede hacerlo, el ejercicio legítimo de la razón pura, por oposición a la razón empírica o científicamente determinada, es un puro deber; esta pureza tiene la voluntad como poder legislativo (autodeterminado y autodeterminante) de la razón que, como tal, sitúa de entrada dicha voluntad más allá de los límites de la sensibilidad y más cerca de la razón especulativa.

La felicidad, el bien y otros deseos de perfección, no podrían en ningún caso agotar los recursos de la “buena voluntad” que es la voluntad a priori buena. Así, la crítica de la razón práctica consiste en plantear los puros principios racionales de la moralidad, con el fin de asentar la universalidad y la necesidad.

FORMALISME KANTIÀ, HUI EN DIA

Neokantismo

El neokantismo fue un movimiento filosófico europeo, de origen predominantemente alemán, que preconizó un retorno a los principios filosóficos de la doctrina de Immanuel Kant frente a la entonces imperante doctrina del idealismo absoluto de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. El neokantismo se mostraba escéptico frente a lo que consideraba un indebido énfasis especulativo del pensamiento hegeliano, y buscaba recuperar la doctrina kantiana de la crítica del conocimiento frente al predominio de la metafísica.

El desarrollo del neokantismo tuvo lugar en tres etapas en las que, partiendo de la formulación de una teoría del conocimiento idealista, la escuela se fue desarrollando hasta la formulación de diversos sistemas:
-Fisiólogos kantianos
-Desarrollo de la escuela
-Formación de sistemas

El carácter radicalmente inestable de la escuela neokantiana se había ya manifestado en la adopción por parte de los distintos representantes del neokantismo de elementos de otros sistemas filosóficos, más o menos afines al idealismo objetivo. Bajo la influencia de las ciencias sociales y de las corrientes hegelianas, las escuelas de Marburgo y Baden se disolvieron en el plazo de una generación, dejando paso al positivismo, la fenomenología y el neohegelianismo, además del marxismo, como las principales orientaciones filosóficas.

Taller de Deontología
Una noticia que hemos encontrado en la web i que puede resolver algunas dudas sobre esta ética.